Arxiu de la categoria: Videos

2a Matinal d’intercanvi de llavors de Carbasí (Argençola)

La Quadrilla de l’Hort juntament amb l’Hortet de la Salut, Santa Coloma en Transició, Mesclum.coop i SabaVerda participaran a la Taula Rodona “Recuperació de varietats locals”, dins del actes de la 2a Matinal d’intercanvi de llavors de la Catalunya Central / Carbasí (Argençola)
Diumenge 10 de març de 2013 a les 13 h

“El gran silencio” mostra el dia a dia d’un monestir de l’ordre dels cartoixans.

Sinopsi

Silenci, ritme, repetició… El gran silencio mostra per primer cop el dia a dia dins d’un monestir de la llegendària ordre dels cartoixans. Una pel·lícula austera, propera a la meditació, al silenci, a la vida en estat pur. Sense música excepte els cants dels monjos, sense entrevistes, sense comentaris, sense material addicional. Canvien les estacions, els elements quotidians es repeteixen. Una pel·lícula que no només representa un monestir, sinó que es transforma en un. Una pel·lícula sobre la presència absoluta, sobre uns homes que han lliurat la seva vida a Déu en la seva forma més pura: la contemplació.

Fitxa tècnica

Direcció: Philip Gröning
País: Alemanya , Suïssa i França
Any: 2005
Gènere: documental
Durada: 164 min
Guió: Philip Gröning
Fotografia: Philip Gröning
Muntatge: Philip Gröning
Música: Philip Gröning, Michael Busch
Producció: Philip Gröning, Michael Weber , Andres Pfäffli, Elda Guidinetti

Gaspar Caballero de Segovia – parades en crestall

Gaspar Caballero de Segòvia (Petra, Mallorca, 1946), músic, s’interessa per la permacultura per motius de salut, tenint els primers contactes en l’any 1978. En 1980, en la finca de “Sa Feixeta”, a Costitx (Mallorca) va realitzar les seves primeres experiències amb el sistema que més tard durà el seu nom. El resultat positiu d’aquestes experiències ho duen a perfeccionar i difondre el seu mètode. La primera exposició pública la va fer en 1991, en el primer curs de Permacultura, organitzat per la Unió de Pagesos de Mallorca.

Aquest mètode es basa en la senzillesa, la lògica, l’ús racional de la terra i de l’aigua, el rebuig de qualsevol classe de producte fitosanitari, design, la minimització de l’esforç i la maximització dels resultats. En definitiva, un sistema revolucionari de cultiu que ofereix una alternativa a una societat, cada vegada amb més seguidors que desitgen viure en un món més sostenible. El mètode que duu el seu nom és un sistema nascut a Mallorca, fruit de les experiències que, al llarg de diversos anys va acumular a la seva finca, “Sa Feixeta”. Aquest mètode sorprèn per la seva senzillesa i eficàcia. Resulta fàcil i agradable obtenir hortalisses ecològiques en un mínim espai de terra, amb un mínim consum d’aigua i un mínim treball de sembra i manteniment. Els productes obtinguts amb la horticultura ecològica, al contrari del que es pensa, no tenen perquè ser petits, lletjos, raquítics, rosegats i picats per tot tipus d’insectes i gasteròpodes, sinó tot el contrari.

Els 6 punts fonamentals:

Les parades: la “parada” és un rectangle de terra de un metre i mig d’amplada. La longitud d’aquestes pot variar, tot i que el més comú es que medeixin entre tres i sis metres de llarg. El “crestall” és un cobertura de fems de bassa modificada (compost), que s’escampa sobre la parada com embuatat, sense mesclar amb la terra.

No trepitjar: no es trepitja la terra de les parades, per això voltejant-les es deixen uns camins i longitudinalment per la part central es col·loquen unes lloses a mode de suport per posar el peu, de quaranta per vint-i-quatre cm.

Fems de bassa: és el millor aliment que podem donar a la terra. És una forma senzilla, econòmica i ecològica de retornar a la terra part del que, en un moment donat, hem obtingut d’ella.

La sembra: s’efectua més densament del que la horticultura tradicional estableix. Les plantes tan sols necessiten l’espai just per al seu desenvolupament.

El reg: amb el sistema de reg per exudació, la cobertura de compost i la sembra més densa, la despesa d’aigua és menor i obtindrem una humitat més constant i uniforme que amb altres sistemes de reg.

La rotació i associacions entre plantes: la rotació és la successió de diferents cultius en un mateix terreny. Si conreem plantes de la mateixa família botànica any rere any en e mateix lloc, vam propiciar que les malalties siguin més fortes i resistents. Per contra amb una bona rotació, al plantar diferents famílies de plantes amb necessitats nutritives diferents, a més d’evitar aquestes possibles malalties, vam beneficiar les terra i els successius cultius. La rotació per famílies botàniques sobre 4 parades a 4 anys és molt completa.

Font: http://bloc.canbarriga.net

Julio i els molins de vent

Thalassa

A Tivissa seguirem el gran navegant basc Julio Villar, que veu com el paratge natural on viu és amenaçat per la construcció de nous molins de vent. Energia eòlica, sí, però de quina manera?

http://www.tv3.cat/videos/3428070/Julio-i-els-molins-de-vent

Aquí teniu uns extractes interessants…

…Però ningú va contestar mai a les seves al·legacions. El projecte de parc es va aprovar i continua endavant. Ningú entén aquí aquesta prepotència que juga sense objeccions amb la vida aliena.

…no se si se puede vivir en un parque eólico, claro que se puede vivir debajo de un aeropuerto, al lado de una autopista, pero creo que tenemos derecho a tener un paisaje que hemos puesto todo nuestro cariño, todo nuestro amor y que a visto nacer a nuestros hijos y nuestros nietos.

.. es una agresión total. Un paisaje lleno de molinos ja no es un paisaje, ja no es nada.

… ningú esta disposat a rendir-se, malgrat que l’ombra d’haver de marxar hi és present

…esa herencia que hemos tenido de nuestros abuelos, de toda la historia y que de un plumazo en el siglo 21 digamos aquí se acabo el paisaje, no hace falta paisaje, visto un árbol vistos todos … no tiene ja ningún valor. Vamos a cargarnos el paisaje. ¿Quien es el que decide esto?, ¿un alcalde?, ¿el medio ambiente?, ¿se decide en Bruselas?, ¿lo decide una empresa (se están pegando todas por repartirse el pastel)?, ¿quien decide que paisajes hay que sacrificar?. Pues no se, tendríamos que dejar algo para nuestros nietos, unos rinconcitos.

Igual que els molins de Christian Hansen, els personatges d’aquesta història se senten uns titelles moguts per altres que no tenen inconvenients en destruir els seus somnis. Ni Julio ni els seus veïns de Tivissa estan en contra de la energia eòlica, però sí de com s’està aplicant. Tots coincideixen que cal un debat seriós que no només estigui en mans dels grans interessats.

Julio villar (com tot expert bon navegant) sap que el vent és allà per aprofitar-lo, només cal traçar el bon rumb.

Font: Thalassa, tv3